Com ens imaginem el model de transport públic als límits de la Barcelona metropolitana?
Actualment, al centre de Barcelona entren i surten a diari 500.000 vehicles provinents de la primera corona metropolitana[1]. A aquest flux de cotxes s’hi suma la complicada mobilitat entre els municipis metropolitans de la segona corona que, degut a una manca de transport públic eficient, depèn bàsicament del vehicle privat motoritzat. El Pla Metropolità de Mobilitat Urbana[2] publicat el 2019 vol impulsar un centenar d’accions per aconseguir un canvi cap a una mobilitat més “saludable, sostenible, eficient i equitativa”[3].
Re-CITY en acció: mobilitat metropolitana sostenible té l’objectiu de debatre sobre com fomentar la mobilitat metropolitana sostenible als límits de la metròpoli barcelonina: Maresme, Vallès, Baix llobregat, etc. a través de la creació d’una xarxa de transport públic més eficient.
En aquesta sessió hem parlat de quin hauria de ser el model de transport públic als límits de la Barcelona metropolitana. Com hauria de ser el model ferroviari a escala de la Regió Metropolitana de Barcelona? i com s’hauria de complementar amb una malla de transport públic per carretera? A més, també hem parlat de quin seria el millor model de governança. L’ATM (Autoritat Territorial de Mobilitat) és l’ens que es preveu en la llei 9/2003 de Mobilitat, aprovada pel Parlament de Catalunya l’any 2003. Actualment hi ha quatre ATM: Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Però més enllà de l’AMB i les ATM de les rodalies de les capitals provincials hi ha espais densos i específics, que reclamen una gestió local de la mobilitat. Són suficients aquestes quatre ATM per aconseguir la transició cap a la mobilitat sostenible?
El taller s'ha desenvolupat a porta tancada amb actors del territori relacionats amb la temàtica: tècnics i càrrecs directius d'Ajuntaments de l'RMB, AMB, ATM, AMTU, FGC, operadors de bus, etc. En una primera part s'ha realitzat la ponència “Mobilitat metropolitana sostenible: Una visió des de les perifèries metropolitanes” a càrrec de Manel Larrosa, FEM Vallès. Mentre que en una segona part s'han fet dinàmiques de treball per identificar accions de fàcil implementació per millorar la xarxa actual de transport públic, així com per imaginar el model de transport públic que volem als límits de la Barcelona metropolitana més enllà del 2030.
Al final del taller s'ha posat sobre la taula l'interès de la majoria dels participants en participar a un grup de treball similar al què podria ser una Taula de mobilitat de transport públic metropolità com a espai de diàleg i de reflexió compartida dels diferents actors/interlocutors, i per consensuar visions i projectes.
Podeu descarregar-vos la memòria del taller més avall.
[1] https://www.barcelonaglobal.org/downloads/bcng_challenge_mobilitat_esp.pdf
[2] https://www.amb.cat/s/es/web/mobilitat/pla-metropolita-de-mobilitat-urbana-amb.html
[3] https://www.amb.cat/s/es/web/mobilitat/pla-metropolita-de-mobilitat-urbana-amb/propostes.html
