La passada setmana, en commemoració al Dia d'Europa, la Universitat Pompeu Fabra va acollir el Cafè Europa especial amb motiu d'aquesta data assenyalada. El 9 de maig, coincidint amb la celebració, les mirades es van concentrar en tres figures: Sergi Pardos-Prado, Manel Riu i Cristina Faciaben. L'esdeveniment, organitzat amb la col·laboració de l'entitat estudiantil deba-t.org, va abordar temes crítics que redefineixen l'escenari polític europeu.

El periodista d'investigació Manel Riu va presentar un estudi demogràfic que desmuntava mites sobre l'auge de l'extrema dreta, especialment entre els joves, desafiant la noció que partits com VOX arrosseguen una majoria juvenil, assenyalant que cal mantenir una alerta constant, tot i que sense caure en el derrotisme. A més, va posar de manifest la distinció de gènere en el suport a aquestes ideologies, destacant que el seu suport principal prové dels homes. Riu va cridar a una anàlisi més profunda, més enllà de les xarxes socials i la comunicació superficial, cap a factors estructurals que impulsen la dretanització de la societat, incloent-hi valors intergeneracionals.

En la seva intervenció, Riu va fer una crida a la reflexió sobre l'ús de les xarxes socials, especialment Twitter, tot subratllant la responsabilitat de la premsa en la difusió dels discursos d'extrema dreta. Amb una cita reveladora d'Ofèlia Fernández, va il·luminar el debat amb una crua realitat: enmig d'una fractura entre política i societat, amb serveis públics en crisi i un estat associat a ineficàcia, l'extrema dreta troba terreny fèrtil per florir. En aquest context, va admetre que els arguments formals no són suficients per contrarestar els impulsos de canvi de la dreta radical, cal aportar propostes esperançadores que apostin pel canvi social.

Cristina Faciaben va portar la veu de les Comissions Obreres amb determinació i claredat al debat. Amb la seva intervenció, va posar l'accent en la imperiosa necessitat de reforçar la ideologia enfront del fenomen global de l'auge de l'extrema dreta, desgranant els pilars dels discursos i les estratègies comunes i divergents de l'extrema dreta a diferents països europeus. "Cada país dona vida a l'extrema dreta que necessita", amb aquesta cita definia Faciaben l'estratègia de l'extrema dreta a Europa. Conscient que aquesta problemàtica no es limita a fronteres nacionals, va advocar per un enfocament global, unificat i col·lectiu per enfrontar-lo. Finalment, Faciaben va fer una crida a mobilitzar tots els sectors de la societat per confrontar l'extrema dreta, amb arguments, des de tots els àmbits. 

Per acabar, el catedràtic en ciència política a la Universitat de Glasgow Sergi Pardos-Prado va posar sobre la taula dades per analitzar la relació entre joventut, gènere i extrema dreta. Des d'un punt de vista demoscòpic, Pardos-Prado va afirmar que l'edat és el millor predictor estadístic d'actituds socials. És per això, que fins ara podem veure una relació directa d'actituds més progressistes entre les franges més joves. A aquesta relació però, els darrers anys s'ha vist un canvi que trenca la dinàmica. Especialment entre els homes més joves, els discursos d'extrema dreta semblen haver qüallat. Especialment ha augmentat la proclivitat dels joves amb estudis a formar part de partits nous radicals. Sergi Pardos-Prado va acabar la seva exposició amb un anàlisi de les simpaties dels votants de VOX amb actituds políticament incorrectes.