Sota el títol Europa gira a la dreta? Una mirada al proper cicle electoral, una nova sessió del Cafè Europa ha reunit Carme Colomina, Isabel Galí i Joachim Bernauer per analitzar l'onada de transformacions polítiques que sacseja el continent. En aquest marc de debat, s'ha constatat que el proper cicle electoral a Europa arriba marcat per una forta sensació que l'extrema dreta no té aturador. L'empitjorament de les condicions de vida i la bretxa salarial s'han convertit en el gran motor del descontentament, tal com ha apuntat Carme Colomina. Tot i així, problemes molt palpables com la dificultat per pagar l'habitatge o la precarietat laboral han situat en pugna dos models oposats per donar-hi resposta: d'una banda, la recepta de l'extrema dreta, que aprofita la nostàlgia d'un passat idealitzat i els debats identitaris; de l'altra, nous discursos d'esquerres que intenten mobilitzar la ciutadania posant el focus en les necessitats més bàsiques de la població.
Aquest malestar, però, no és només una qüestió de dades econòmiques, sinó també d'estat d'ànim col·lectiu. Joachim Bernauer ha explicat que, a Alemanya, per exemple, la fractura dels consensos tradicionals ha fet que molts ciutadans se sentin completament al marge dels debats polítics i mediàtics dominants. Aquesta percepció d'exclusió ha trencat la confiança en les institucions i ha donat aire als extrems de l'arc parlamentari: forces com Alternativa per a Alemanya (AfD), la nova plataforma de Sahra Wagenknecht (BSW) o Die Linke concentren bona part del vot de protesta i consoliden una polarització inèdita.
A França, l'esgotament social és encara més evident i amenaça amb una paràlisi política duradora. En la seva intervenció, Isabel Galí ha remarcat com el país suporta una crisi econòmica severa, amb un deute públic que arriba al 119% del PIB (el més elevat des de la Segona Guerra Mundial) i una prima de risc disparada. En una societat molt acostumada a la protecció pública, l'amenaça de noves retallades genera una enorme inquietud: més del 70% dels francesos volen un canvi profund. Aquest vot de càstig l'està capitalitzant sobretot Reagrupament Nacional, amb Marine Le Pen i Jordan Bardella liderant les enquestes des de fa dos anys, mentre La França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon s'aferma com el principal pol a l'esquerra. El resultat és un país dividit en tres blocs irreconciliables que fa molt difícil trobar majories estables per governar.
Aquesta onada d'inestabilitat no es queda dins de cada frontera, sinó que condiciona directament el funcionament de la Unió Europea. Com ha destacat Colomina, les postures crítiques amb la integració comunitària ja no són patrimoni exclusiu de l'Hongria de Viktor Orbán, sinó que tenen presència continuada al Consell Europeu. Lluny d'una ruptura sobtada de la Unió, aquest escenari empeny cap a un model a diferents velocitats: una estructura de cercles concèntrics que permeti tirar endavant acords als socis que vulguin avançar, evitant així el bloqueig constant dels governs més euroescèptics.
Tot plegat coincideix amb un context global on les mateixes regles democràtiques estan sota pressió. D'una banda, s'estén el negacionisme electoral, aquesta pràctica de qüestionar sistemàticament la validesa de les urnes quan no agrada el resultat. De l'altra, es fan notar les ingerències exteriors, reflectides en el suport discursiu i financer des dels Estats Units a opcions polítiques contràries a la construcció europea o a les dretes radicals d'altres regions. Europa afronta així un cicle electoral decisiu, obligada a resoldre les urgències del dia a dia de la seva gent mentre intenta preservar la cohesió i la confiança en el seu propi model democràtic.
El capítol sencer d'aquest Cafè Europa es podrà recuperar als canals de Spotify i YouTube de la Fundació Catalunya Europa
