Aquest divendres 27 de març hem celebrat una nova edició del ‘Cafè Europa’ per analitzar un dels focus més calents de la geopolítica actual: l’atac a l’Iran, la seva situació i del paper de la Unió Europea davant l’escalada bèl·lica a la regió.
Sota el títol “Europa davant l’atac a l’Iran: interessos vs valors”, la Ryma Sheermohammadi, analista sociopolítica especialitzada en l’Iran i l’Orient mitjà, i la Lurdes Vidal, experta en relacions internacionals especialitzada en la regió MENA i el món islàmic, han conversat sobre l’impacte dels atacs externs, la fragilitat del dret internacional i la resposta, o falta de resposta, de les institucions europees.
La sessió ha estat conduïda pel sociòleg Aran Solé i moderada per la Débora Miralles, responsable de la Comissió de Relacions internacionals del COLPIS i Dolors Camats, directora de la Fundació Catalunya Europa.
Trauma col·lectiu i el miratge del canvi intern
La sessió ha començat posant el focus en la realitat interna del país, quan Ryma Sheermohammadi ha recordat que venim d’un gener sagnant, amb una repressió que ha deixat milers de morts als carrers d’Iran. Segons l’analista, al narrativa que l’atac extern pot debilitar el règim és falsa: “¿Quién cree que esa población, mientras le caen las bombas y ven cómo están siendo masacrados y destrozadas sus casas, van a salir a la calle?”. També ha estat contundent en afirmar que els bombardeigs no ajuden a l’oposició, sinó que obliguen a la població a centrar-se en la pura supervivència.
Per la seva banda, Lurdes Vidal ha apuntat que el règim pateix una transformació interna cap a una major militarització. El poder s’està desplaçant del sector religiós cap a la Guàrdia Revolucionària, fent que la República Islàmica sigui “cada vegada menys república i menys islàmica”. Aquest canvi en l’equilibri de forces complica encara més qualsevol escenari de transició democràtica a curt termini.
Europa: estupefacció i dobles estàndards
Un dels punts centrals del debat ha estat l’aparent incapacitat de la Unió Europea per mantenir una veu unificada i coherent. Vidal ha descrit la reacció europea com una barreja d’estupefacció i inacció davant la volatilitat de la política de l’administració Trump. “La resposta d’Europa és d’una certa incapacitat de reacció a l’hora d’afrontar els exabruptes d’un president dels Estats Units que no saps mai per on tirarà”, ha assenyalat.
A més, s’ha posat de manifest la contradicció europea en matèria de valors. Mentre que la UE va considerar l'acord nuclear de 2015 com el seu gran èxit diplomàtic, les ponents han coincidit que es va oblidar la defensa dels drets humans i el suport a la diàspora iraniana. Aquesta priorització dels interessos de seguretat per sobre dels valors democràtics ha reforçat la idea dels “dobles estàndards” de Brussel·les.
El debat també ha abordat com aquest conflicte està sent instrumentalitzat per actors externs. S’ha analitzat com Benjamin Netanyahu utilitza l’escalada bèl·lica per cohesionar el seu govern i desviar l’atenció de la qüestió Palestina. Així mateix, s’ha assenyalat la Xina com el “gran elefant a la sala”, sent l’objectiu últim a batre de l’estratègia nord-americana a la regió.
La sessió ha conclòs amb una reflexió sobre el nou ordre mundial que s'està dibuixant, on la força bruta sembla substituir el dret internacional. Les ponents han advertit que, mentre el focus mediàtic es troba en els míssils sobre l’Iran, s'estan produint annexions de facto a Cisjordània i una crisi humanitària creixent al Líban.
Recupera el 'Cafè Europa'
A YouTube
En format pòdcast a Spotify
