Publicació del treball guanyador de l'edició del Premi Llegat Pasqual Maragall 2023, que correspon al Treball final del Màster en Història Contemporània i Món Actual a la Universitat de Barcelona (UB) de Júlia Manresa Nogueras, periodista especialitzada en economia i informació de la Unió Europea, i que actualment treballa com assessora en comunicació a l'oficina de l'organització Oxfam a Brussel·les.
La construcció europea també va ser cosa de dones. Aquest treball n’és una petita mostra. Prenent el fil obert per un escàs grup d’historiadores, Les dones a l’ombra de la construcció europea explora la vida, contribució i evolució del grup d’influència política Femmes pour l’Europe, fundat a Brussel·les el 1974 per l’activista antifeixista Ursula Hirschmann, cofundadora també del Moviment Federalitsa Europeu juntament amb Altiero Spinelli. A partir d’aquí, s’analitza la rellevància i particularitat d’aquest grup, format per altes funcionàries de la Comunitat Europea, acadèmiques i també activistes, que van entendre que, en unes institucions europees mancades de legitimitat democràtica, la tasca de lobby era fonamental per donar a les dones la veu, paper i influència que mereixien. Van ser elles mateixes, des de dins les institucions europees que sovint criticaven, les que van lluitar perquè altres dones i les seves organitzacions tinguessin veu a Brussel·les, centrant els seus esforços en qüestions tan fonamentals com la participació de les dones en les primeres eleccions europees per sufragi universal del 1979 o la directiva per a la igualtat salarial. Per entendre la rellevància d’aquesta organització, aquest treball exposa breument la figura de cinc de les integrants i impulsores més fonamentals de Femmes pour l’Europe, a com la directora del Servei d’Informació a la Dona de la Comissió Europea, Fausta Deshormes La Valle, o l’acadèmica i experta en dret social i europeu, Éliane Vogel-Polsky. I per últim, es corrobora el vincle entre aquesta organització dels setanta i l’encara actiu Lobby Europeu de Dones, fundat també a la capital belga el 1991.
